“Dogville” és d’aquelles obres que no deixen petjada. No tot s’hi val. No és suficient un bon text, ni algunes escenes impactants.
Tot i que reconec que vaig sortir del teatre amb un mal rotllo que ni te cuento, en general m’ha deixat bastant freda.
L’escenografia ni fu, ni fa.
D’altra banda les actuacions les he trobat molt forçades i poc creïbles. Què ha passat Andrés Herrera? Bruna Cusí? David Verdaguer?!!!
D’altre banda seria injust no felicitar l’Aurea Márquez i en Lluís Marco.
Sincerament m’esperava molt més.
La paraula que ho resumeix tot és fredor.