L’endemà de la nostra tornada a Barcelona, després del nostre viatge pel sud de la península, tornem al teatre i aquesta vegada fem cap al Teatre la Gleva per tal de veure DOLÇ, l’obra de Roger Peña, que també dirigeix, i que està interpretada per Ivet Zamora, Malcom McCarthy i Neus Pàmies (en algunes funcions Laia Alberch).
Una proposta estrenada el passat dia 3 i que tracta del tema de la immigració i del comportament de dues dones aparentment molt implicades en els moviments a favor de donar una llar i una feina als immigrants que arriben al nostre país.
La Cristina (Ivet Zamora) torna a casa després de la feina i es troba a l’Abdú (Malcom McCarthey) que ha entrat forçant el pany de la porta. Ell és un immigrant senegalès, sense papers, que ha fugit d’un CIE on estava internat a l’espera de ser deportat. Fa tres anys que malviu a Barcelona, atrapat en un cercle viciós, no treballa perquè no té papers i no té papers perquè no treballa. És una persona educada i amb formació, com ell diu, el paper que em van donar al meu país deia que era delineant….
Superat l’ensurt inicial en trobar-lo a casa seva, decideix donar-li acollida temporalment i buscar una solució a través de la seva mare que és advocada. Però ha de lluitar davant la resistència de l’Anna (Neus Pàmies). La Cristina i l’Anna són parella i a l’Abdú li costa acceptar aquesta relació contrària a la seva religió.
A la situació compromesa derivada d’acollir una persona fugida de la justícia, s’afegeixen els derivats del desig i la gelosia, en una relació de parella tres no acostuma a ser un bon número.
Un text que ens ha agradat molt, que parla del conflicte existencial, de la diferència de com ens comportem teòricament davant de fets que considerem una injustícia … manifestacions, pancartes, xapes, pins, colors, …. i de com canvia la nostra perspectiva quan “el problema” el tens dins dels murs de casa teva. Una proposta on queda totalment qüestionat el pretès caràcter acollidor de la nostra societat envers els immigrants i refugiats, i on el lema “Volem Acollir” deixa de tenir sentit.
Un text que també parla d’una relació de parella que sembla solida i estable i de com trontolla quan apareix una tercera persona totalment aliena.
Ens ha semblat una proposta magnífica, que amb alguns tocs de comèdia enfronta diferents temes, la immigració, el xoc de cultures i les relacions de parella. Unes interpretacions prou convincents on destaquem la de Malcom McCarthey que desperta una gran tendresa amb la seva interpretació no verbal, les seves expressions i mirades i la seva gestualitat.
Una posada en escena força encertada, amb una senzilla però magnífica escenografia d’Albert Ventura, on queden evidenciades les diferents estances de la casa i on el so de la percussió i la intensitat de la llum, de la mà de Carles Lucena, serveixen de transició entre escenes.
La podeu veure al Teatre La Gleva fins al 21 d’abril.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ