Un pedestal, una figura immòbil coberta amb una roba blanca … una figura de sal …. és l’última i única supervivent de Sodoma.
Un murmuri, unes paraules com robotitzades sense vida i el soroll de les gotes de pluja que cauen … l’estàtua pren vida.
Un testimoni que desmenteix la història oficial de la destrucció de Sodoma.
En aquest text de Laurent Gaudé, l’estàtua torna a la vida i ens explica la seva versió de la destrucció de la seva ciutat i la del seu poble. Han passat molts anys ….
Una reflexió sobre una ciutat que era feliç i vivia la seva vida sense fer mal a ningú, una comunitat que va ser destruïda com a càstig diví. A la fi, una reflexió sobre els extremismes religiosos.
“Sodome, ma douce” va ser publicada per primera vegada en 2010 en francès, una reelaboració i una visió personal de la història de la dona de Lot. Intenta donar una altra visió de la història, la versió de Sodoma. El seu autor, Laurent Gaudé va néixer a París l’any 1972 i és un escriptor format en Lletres modernes a la Sorbona i estudis teatrals a París.
Una proposta que ens ha agradat molt, per la poesia del moviment i la il·luminació.
La interpretació de l’actriu Enka Alonso, a la que havíem vist treballar a “La importància de ser Frank” al teatre Akademia la temporada passada, ens ha captivat. Ens ha sabut transmetre l’emoció de la tornada a la vida d’una dona que havia perdut tota esperança i ens ha parlat de la seva angoixa en veure com la malaltia matava a tots els seus éssers estimats i amagada, veure la destrucció d’una ciutat que estimava. Enterrada en vida només podia veure passar el temps i esperar.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ