En un any en el que la programació de la cartellera barcelonina s’ha decantat per De Filippo (Le voci di dentro, L’art de la comèdia), el Teatre Lliure ha volgut homenatjar al gran autor napolità amb companyies vingudes expressament des del sud d’Itàlia, amb tot el sabor i tota la veritat que això comporta. Si fa uns mesos va ser Toni Servillo el convidat, ara li toca el torn a la petita companyia que dirigeix Francesco Saponaro. I no ens han portat només una obra, sinó que pel mateix preu ens han representat dues peces breus molt poc habituals, així com un petit monòleg de Pirandello. El resultat, una mostra impagable d’humor negre i una demostració pràctica de la cadència i el ritme que requereix aquest tipus de repertori.
La primera de les peces representades, Dolore soto chiave, ens descobreix tota una trama d’enganys familiars i xantatges dolorosos que posen en evidència als germans Capasso, dos personatges que converteixen la seva mesquinesa en una excusa que els permeti seguir tapant allò que no s’atreveixen a afrontar. A l’altra obra, Pericolosamente, el to s’enfosqueix encara una mica més, ja que aquí tenim a un marit que controla a la seva dona a trets. Aquest argument, tan políticament incorrecte, adquireix finalment unes dimensions èpiques i veiem com n’és d’extrapolable a d’altres situacions i moments. Tot plegat, molt ben dirigit per Saponaro i magistralment interpretat per Tony Laudadio, Luciano Saltarelli i Giampetro Schiano. Una autèntica lliçó de senzillesa i humor negre… o més ben dit, negríssim.