Arriba a La Vilella un muntatge que fa molt de temps que li anàvem al darrera: Don Joan. Memòria amarga de mi, el primer dels espectacles de Miquel Gallardo i l’únic que em faltava per veure del seu repertori.
La meva valoració és la màxima *****, per molts motius, la fantàstica direcció de María Castillo, una il·luminació molt efectiva, i la magnífica feina i esforç que hi dedica en Miquel Gallardo en fer creïble la quantitat de personatges que ha d’interpretar (juntament amb el seu propi personatge), mostrant diferents canvis de veus i maneres de moure’s, personalitzant cadascun d’ells, arribant a donant-los vida pròpia i aconseguint que els espectadors ens oblidem que són titelles. Mèrit afegit és que en l’actualitat està en gira amb els tres espectacles del seu repertori, que a més a més es poden veure amb tres idiomes diferents! No és de bojos? Jo em trec el barret!
És un espectacle que t’atrapa des del primer minut, l’escenografia, la olor d’encens i la música clerical de fons t’envolten només entrar. La resta uns éssers sense ànima, van cobrant vida en les mans de Miquel Gallardo. De cop deixes de veure titelles, l’escenari s’omple d’éssers amb vida pròpia i prenen tot el protagonisme de la funció.
Els titelles, creats per Martí Doy són tan expressius que de vegades tens la sensació de que t’estan mirant i per estrany que sembli, et sens incòmoda. Fantàstics!
La versió del Don Juan que podem veure és escrita pel mateix Miquel Gallardo. Tot i que agafa com a punt de partida alguns dels textos dels nombrosos Don Juan que s’han escrit al llarg de la història (Tirso de Molina, José Zorrilla, Molière i Josep Palau i Fabre), és innovadora i clàssica a l’hora. El Don Juan d’en Miquel és un home vell i malalt, reclòs en un convent, a les portes de la mort. És un personatge que tot i que és malcarat, groller i dèspota, té aquell punt d’humor que fa que fins hi tot caigui bé. Al seu costat el prior Jacobo i el pare Luís.
Al final a la post funció vam tenir la oportunitat de poder parlar amb en Miquel Gallardo, que ens va endinsar una mica més dins del món dels titelles i vam poder conèixer i aprofundir en la seva feina d’una mica més d’a prop.
El públic vam sortir entusiasmats. Per molts era la primera vegada que veien un espectacle de titelles, d’altres era el descobriment d’un nou espai (La Vilella) i d’altres simplement perquè som fidels seguidors d’en Miquel Gallardo i del món dels titelles.
Feu-me cas, correu a comprar les entrades, no us en penedireu i de pas coneixereu un món fantàstic i meravellós com és el dels titelles per adults.
IMPRESCINDIBLE!!!