En aquesta oda a l’ecofeminisme, Míriam Escurriola ens porta per un viatge entre el storytelling i la performance del màrqueting per a passejar-nos emocionalment per llocs que passen de fer-nos gràcia a incomodar-nos. Sense donar-te ni compte, et fiques a una història que podria ser la de qualsevol que es preocupi mínimament pel nostre futur, que alhora parla de crisis existencials, professionals i personals i de quin paper juguem individualment en una societat capitalista, que busca tan sols el benefici econòmic i el creixement desenfrenat que ens portarà a un punt de no retorn més aviat que tard.
Però què pots fer tu? Realment les accions individuals o de petits col·lectius importen? tenen impacte? el lloc en el qual treballes està alineat amb els teus valors? estàs on vols estar? La veritat és que una peça aparentment “innocent” et belluga però bé. Quin text d’Helena Tornero!
Després de veure aquesta obra em dona la sensació que no és un tema que s’hagi portat prou vegades als escenaris. Recordo De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (sublim), i poc més, per la qual cosa aplaudeixo que tant autores, artistes, com a teatres donin cabuda al fet que el nostre món es va la merda i no podem ser mers espectadors en aquesta ocasió, perquè no és una ficció.