El doo wop és un estil de música vocal que neix de la barreja entre el gospel i el rhythm and blues. Tot i que neix als anys quaranta als Estats Units, el seu èxit -tant entre la comunitat afroamericana com la comunitat blanca- serà en els cinquanta, i molts el consideren com un primer acostament al rock and roll que estava a punt d’esclatar. Bandes com The Platters, The Crests, The Flamingos, The Capris, The Marcels o Dion and the Belmonts van deixar cançons pel record, com moltes de les que recull la formació DooWop Club en aquest espectacle. Aquests quatre músics i cantants, amb sòlides carreres per separat, obren precisament el concert amb les conegudíssimes Bluemoon, Mr. Sandman, Sherry, Sh-Boom o Only you. Això sí, totes adaptades al català amb molt d’encert.
La idea de Du-Duà, també anomenat anteriorment Dalt del terrat, és senzilla però vol donar un fil conductor a tot el recital. L’actriu Mònica Pérez ha escrit una història que parla dels enamoraments dels quatre membres d’una formació de Doo Wop, tot i que s’esgota aviat i acaba essent més una excusa per anar enllaçant les cançons. Es marquen bé les personalitats dels personatges, però crec que hauria funcionat millor sense tants diàlegs i amb un concepció un pèl més abstracte. Tot i així, l’espectacle es gaudeix com a gran concert, tant pel divertit repertori escollit com per l’harmonia vocal que creen els cantants de DooWop Club. Una formació que hauria de seguir endavant, perquè a la vista de les ganes de ballar que t’entren durant l’hora i mitja està clar que aquest estil musical encara no està esgotat del tot.