L’acollida d’infants és una realitat parcialment desconeguda però constitueix un dels actes de generositat més grans que pot fer una persona per una altra: cuidar del seu fill temporalment, mentre l’altre recupera el control de la seva vida. Però què passa quan l’acolliment acaba? D’això és precisament del que parla Dos familias, del moment en què uns pares d’acollida han de tornar el nen al seu pare biològic, i de tots els sentiments que això provoca tant en els uns com en l’altre. Por, inseguretat, nervis, tristesa, emoció i una llarga llista de sensacions que es narren d’una manera objectiva, sense sensacionalisme, amb tot el respecte, l’empatia i la tendresa que demana la situació, i que donen lloc a una història senzilla però emotiva, que commou i fa pensar sense jugar amb l’espectador.
Enllaç copiat!