El tema de la falsa identitat o de la suplantació sempre m’han semblat temes molt interessants, en qualsevol de les seves variants. Llegint la sinopsi vaig pensar que aquesta obra em donaria un bon retrat psicològic i una explicació contundent a la història de Romain Gary, un escriptor francès que va reinventar-se a base d’escriure sota diversos pseudònims. Dibbuk es centra en la figura d’Émile Ajar, l’alter ego de Gary que més èxit va tenir i que més mals de cap li va donar, perquè l’èxit inesperat va fer que en un determinat moment fos necessari posar-li cara. Jan Vilanova ha optat per donar moltes explicacions des del text -amb una bona quantitat de vídeos que ho corroboren-, però s’ha oblidat de l’emoció i del conflicte principal, diluït entre les relacions amb la mare, l’exdona i l’editor. No sé si tot el problema ve del text, però no m’explico com una trama tant interessant m’ha fet perdre l’interès tant de pressa. Reconec que hi ha un disseny escenogràfic molt pensat, un esforçat treball de direcció i unes interpretacions que brillen a estones, però ja no tinc tant clar que tot l’esforç emprat hagi estat el més adequat per explicar aquesta història.
Enllaç copiat!