Darrere del nom de Dybbuk, dins la tradició jueva, s’amaga un esperit maligne que simbolitza la possessió d’altres criatures. Darrera d’aquest títol s’amaga la biografia d’un home que va ser capaç d’enganyar durant més de sis any a tot un país, l’escriptor Romain Kacew.
Jan Vilanova i la companyia Sixto Paz m’han tornat a sorprendre amb la seva última creació “Dybbuk”, una obra plena de simbolismes inspirada en el camaleònic escriptor francès d’origen jueu Romain Kacew, conegut dins el món literari amb el pseudònim de Romain Gary. Anys més tard Garay crearia a Èmile Ajar (un escriptor fictici) amb el que va demostrar que els mateixos que criticaven la seva obra de romàntica i passada de moda, admiraven a un jove escriptor desconegut , sense saber que es tractava de la mateixa persona.
És tal l’èxit del seu alter ego i les ganes que té el públic de conèixer qui és aquest misteriós Ajar, que Garay va convèncer el seu nebot Paul Pavlowitch d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Émile Ajar. El problema esdevé quan el seu nebot enlluernat per l’èxit d’Ajar arriba a creure ser el veritable Ajar.
Penso que Jan Vilanova s’ha superat amb aquest text.
Es tracta d’una obra plena de simbologia. Simbologia que s’amaga en el títol de l’obra, en la posada en escena (caixes i una pissarra gegant al fons), en els noms escrits en la pissarra (alguns amb pintura blanca i altres amb vermella), en el vestuari tacat de pintura i la veritable identitat que s’amaga sota la pell de l’abric del nebot. Simbologia dins el mateix text i en la manera d’interpretar dels actors. L’embaràs de la mare, la metàfora del camaleó sobre un quadre escocès, …
Sota una excel·lent direcció de Pau Roca, quatre actors realment extraordinaris. Víctor Pi és un d’aquells actors carismàtics que t’atrapa des del primer instant que trepitja l’escenari. Patrícia Bargalló defensa amb nota als dos personatges femenins de l’obra, les dues dones més importants en la vida de Garay (la seva mare i la seva segona esposa l’actriu Jean Seberg). Com sempre a Pepo Blasco no hi ha personatge que se li resisteixi, a Dybbuk el veurem interpretant a tres personatges diferents ( un editor, un periodista i a un amic de la mare). Per últim en Bernat Quintana és converteix en Paul Pavlowitch, la cara oculta de Garay.
M’ha semblat molt interessant la manera en que l’obra ens porta a reflexionar sobre quina és la diferència entre la veritat, el frau i la ficció .
Etiquetes, aparences, realitats. Màscares. Màscares per evitar les etiquetes… Aparences sense pensar en les seves conseqüències… Realitats amagades per evitar el pes de la mirada dels altres sobre nosaltres…
Per què en realitat … Qui som? Som qui aparentment mostrem? O tan sols som la màscara oculta de la realitat.