Dia d’estrena i el Romea ple de gom a gom. Sembla que han tornat els clàssics a la cartellera barcelonina i tothom amb ganes de veure a Julio Manrique i la seva nova proposta amb aquest “Èdip”.
La tragèdia grega de Sòfocles aconsegueix atrapar-me des de l’inici, va evolucionant de mica i mica per transmetre tota l’emmoció de l’obra. Amb tot el Romea convertit en un teatre a punt de caure, omplint tant l’escenari com part de la platea et sumergeix de mica en mica. Como no pot ser d’altre forma, el color terra i la sorra a l’escenari marca de la casa omple els nostres sentits.
Un vestuari atemporal, on inicialment tothom va descalç i l’únic amb sabates és Èdip per diferenciar-ho de la resta. Quan Èdip cau en la seva recerca del culpable és quan es delcalça com la resta de poble.
Tota la funció recau en Julio Manrique, que podem celebrar-ho sense cap problema. De la resta Carlos Martínez i Marc Rius totalment encertats .L’únic que no m’ha fet el pes (no com a la resta de públic que ha rigut en la seva aparició ) es el partor creat amb Miquel Gelabert.
A més podeu llegir l’opinió a l’enllaç d’inquietuds.