Oriol Broggi signa la nova posada en escena d’un dels clàssics de la Grècia clàssica, Èdip. La seva proposta inclou un parell d’afegits de text, una entradeta de Borges i una mena d’epíleg de Mouawad, que, malauradament, només contribueixen a reiterar les idees que el text original ja transmet per sí mateix.
D’altra banda l’excés d’estatisme dels actors en escena i el ritme desconcertantment lent dels parlaments fa que costi massa connectar amb la tragèdia que té lloc sobre l’escenari i ens sitúa en una posició massa intel·lectual com espectadors.
Julio Manrique fa el que tothom espera d’ell com a protagonista, però hi ha un parell d’actors que no cal perdre de vista: Marc Rius i Clara de Ramon.