Com totes les guerres

M’hauria agradat que m’haguessin explicat Homer com fa Eduard Farelo en “Una Ilíada”. Relata aquesta vella història de la que jo només recordava que és un gran poema èpic del segle VIII aC compost per a ser recitat oralment pels rapsodes. Alguns dels cants en forma d’hexàmetres els vam aprendre de memòria. Sabia d’Aquil·les, d’Hèlena de Troia, del cavall que trenca el setge troià a l’Odissea. Sabia del gran guerrer Hèctor, fill de Príam, rei de Troia. Però el monòleg com a forma de relat és la manera més similar i eficaç de relatar aquesta epopeia.
De vegades el rapsoda interpel·la al públic: – Ho veieu?- com un recurs teatral d’acostament a un present, per desgracia, no massa diferent.
La còlera d’Aquil·les (mitat home, mitat déu) el millor guerrer dels aqueus, després de la mort del seu amic Pàtrole ha passat a la història com un símbol de la violència i la venjança humanes.
El que ens presenta en aquesta peça Juan Carlos Martel traduïda de la versió de Lisa Peterson i Denis O’Hare és l’horror de la guerra. És l’obra més antibel·licista que hagi vist mai. Aquil·les abandona el camp de batalla enfadat amb Agamèmnon. Els grecs són derrotats, motiu que és aprofitat per fer una descripció detallada, minuciosa i cruel dels morts i ferits. És una descripció violenta, despietada, ferotge, inhumana, salvatge, descarnada i sanguinària que és difícil de pair. És la descripció d’una guerra qualsevol. L’enumeració de totes les guerres que s’han succeït al llarg de la historia i a tots els continents és el moment àlgid de la història i la manera de descriure-ho de Farelo és esfereïdora.
No cal dirigir-se als morts estesos a terra, desmembrats, desfigurats i destrossats amb noms molt comuns a casa nostra. A mi no em calia aquest acostament però entenc que era una forma de recordar-nos que a totes les guerres hi ha morts i són molt joves i que tots poden ser nostres.
El públic, emocionat, aplaudíem en silenci.