Escenificar un text literari sempre és un repte complicat. A vegades, es traeix l’original quedant-se en la superfície, en altres ocasions, la proposta s’ofega en la densitat. Afortunadament, hi ha espectacles que, sabent trobar l’equilibri entre la vitalitat escènica i l’esperit d’allò que s’explica, acaben per convertir-se en petites joies teatrals. Aquest és el cas d’El amante de los caballos, una obra basada en el relat de l’escriptora nord-americana Tess Galagher, que agafa amb les mans el cor de la història i l’ofereix a l’espectador amb naturalitat i delicadesa. Plena de petits detalls inquietants, molt interessants, la interpretació de l’actriu protagonista, Ana Scannapieco aconsegueix, sota la direcció de Lisandro Penelas, atrapar el públic amb un magnetisme subtil i molt difícil de definir. De manera gairebé màgica, aquest monòleg ens fa viatjar a través de la memòria familiar transmitint el pes del seu missatge però, en cap moment, sentir-lo com a una càrrega. Es tracta, així, d’un minuciós i emotiu conte per adults que arriba a l’ànima de forma tan afectuosa i subtil com un xiuxiueig a l’oïda.
Enllaç copiat!