Chaska Mori és la directora, creadora i actriu de “El apellido empieza conmigo” una obra unipersonal i autobiogràfica que commou i obliga a pensar.
Mentre el públic s’acomoda, Chaska té a les mans un acordió que no canta sinó que sospira o respira com si volgués demanar calma o treure tensió d’una historia que està a punt de començar.
Aquesta peça, com moltes altres per motius coneguts per tothom, s’havia d’estrenar al Grec del 20. La intenció inicial de l’autora era fer una pel·lícula del material aconseguit en la recerca de la història de la seva família. Se li va interposar pel mig tota una llarga lluita judicial per recuperar un terreny que havia comprat amb diners de l’herència del pare i que li havien envaït, arrabassat de manera barroera però consentida com una pràctica habitual al Perú no llunyà. L’autora utilitza material cinematogràfic amb el que havia iniciat la seva recerca i el continua per il·lustrar una història real que sembla inversemblant o inventada i que posa en evidencia la corrupció, la permissivitat de les autoritats de Lima davant de les màfies locals per apoderar-se de terrenys que no els pertanyen.
Aquestes dues histories s’intercalen, es teixeixen conjuntament d’una manera molt elegant. Totes dues tenen una gran càrrega de profunditat, cada una d’elles amb personalitat pròpia que podrien funcionar per separat però al unir-les es donen força i es potencien aconseguint un conjunt molt interessant.
La posada en escena m’ha cridat molt l’atenció. És un treball d’artesania, cuidat fins l’últim detall. Utilitza tot tipus d’elements que ben col·locats i en el ordre necessari per seguir la història, ens allunya de la nostra realitat, com un conte a la vora del foc explicat pel nostre avi. Mentre va canviant els elements escenogràfics, l’actriu, directora, dramaturga i escenògrafa distreu la nostra atenció amb les projeccions cinematogràfiques ja filmades o les que va filmant durant l’escena. Són imatges impactants, d’un Perú rural, desèrtic i pobre en el que hi neixen i creixen les desigualtats, la injustícia social i la resignació. L’acordió torna a respirar fondo. Fosc i aplaudiments emocionats.