He de dir que ja he vist aquesta proposta, aquest cop al Teatre de l’Aurora. Uns dies més tard es presenta a Barcelona.
És una obra de 1905 que va ser un fracàs absolut, amb 20 personatges (a escena veiem 10 personatges amb dos actors) i estructurat en dos actes i cinc quadres, que la companyia ha volgut realitzar amb un copet d’ullet deixant cinc quadres de Rusiñol. A més l’estructura s’ha respectat molt, les parts més arcaiques s’han modificat per posar-ho una mica més actualitzada. Moltes bromes i joc de paraules són de Rusiñol i funcionen correctament.
La selecció d’aquesta obra no ha estat una tasca molt fàcil, segons ens ha comentat l’Arnau i Ricard en finalitzar la funció. Volien trobar una obra, una comèdia per realitzar durant el 2020. Volien representar una obra d’un dels autors catalans que moltes vegades queden oblidats (o obres de grans autors). Han decidit recuperar una obra oblidada d’un dels nostres autors clàssics.
Per aquest motiu van començar a llegir-ne diferents obres fins que van apostar per aquesta. Va ser amb una xerrada amb l’Albertí que els va recomanar “El bon policia” entre les diferents propostes que tenien. No era una obra que els va cridar l’atenció pel mateix nom de l’obra. Però l’actualitat i la crítica de la societat va ser un dels motius de ser l’escollida.
Una obra que parla de dos homes que viuen junts (mare meva que parlem de 1905), amb l’arbitrarietat de la justícia, un policia que és bo, la justícia que no toca, els perjudicis socials, anarquisme, …. que són del Rusiñol.
Si us va agradar “Les dones sàvies” ja teniu un espectacle que agafa molt d’aquesta obra que ja vam veure Ricard Ferrer (acompanyat de l’Enric Cambray). El format, el joc interpretatiu és molt similar. Però el que parla, la trama principal, el to,… és completament diferent de l’anterior obra.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç