O sigui que el personatge fagocita a la persona, a l’actor, i és una llàstima perquè Rafael Álvarez en sap molt de l’ofici d’actor i a més és una força de la naturalesa, però s’està estancant i abusa dels hay nivel i lo estoy superando i de repetir coletillas quan el públic li riu desmesuradament les gràcies i això li fa perdre el fil de la història. Jo n’era un gran admirador, però em temo que li ha arribat el moment de buscar-se un director que el marqui. La posada en escena d’aquest espectacle és molt bona i hi ha moment en que és molt agut i divertit perquè tot i els defectes que he esmentat, continua sent un crack.
Enllaç copiat!