Tremenda masterclass shakesperiana es marca Felipe Cabezas al seu cinquè projecte en solitari. El director de la Sala Fènix decideix explorar un dels personatges més polièdrics i interessants de les obres de Shakespeare -el bufó del Lear- per deixar constància de com és de cert que els clàssics son atemporals i universals.
Cabezas t’explica El Rei Lear com si fos un conte per anar a dormir i es recrea en sentències del bard anglès que cauen com lloses sobre la societat actual. La que presumeix de ser més avançada ara que fa 500 anys… però que no ha canviat tant en quant a codícia desmesurada, monarquies, o fanàtics que per una quota de poder estan disposats a rebentar-ho tot.
El bufó se’n riu de tot i de tothom, i lluita per sobreviure en un entorn sempre hostil. És interessant com lliga sota aquesta premisa la narració del desterrament de Cordèlia i la bogeria del Rei amb un present que mira als ulls dels espectadors i els fa partíceps de la tràgica realitat.
Cal remarcar l’admirable i precís control físic amb el que l’intèrpret es posseeix de tots els papers de l’auca, i l’ús de les màscares del qual n’és expert. Molt recomanable!