Felipe Cabezas es serveix d’aquest clàssic de Shakespeare com a punt de partida per a retre homenatge al teatre de bufons i joglars. Posar en escena a tal quantitat de personatges amb un únic actor no és tasca fàcil, però gràcies al seu precís control físic i vocal acompanyat per un immillorable treball de màscares, Cabezas ho aconsegueix mostrant un gran domini del joc teatral.
Partint del punt de vista del bufó, l’autor revisita aquest clàssic en clau d’humor i amb diverses capes narratives entre les quals aquest carismàtic personatge transita amb facilitat. Des d’un bufó de cort real a principis del segle XVII fins a un actor de carrer que es busca la vida al Raval actual. Tot i que aquesta segona trama sembla no desenvolupar-se del tot, serveix per a denunciar la precarietat del sector teatral actual, missatge més que oportú per als temps que corren. El bufó trencarà la quarta paret més d’una vegada per a fer alguna similitud entre les injustícies que es vivien a la seva època i les que vivim a l’actualitat. Al cap i a la fi, sembla que les misèries humanes són atemporals, però sens dubte resulten molt més suportables amb un bufó al costat.
Cal ressaltar moments de gran intimitat com el desmaquillar-se del bufó, o altres hilarants com el quadre en el que l’actor analitza l’escena que ell mateix ha escrit alhora que la representa, possiblement un dels moments més enginyosos i còmics de l’obra.
En definitiva, una bona oportunitat per a gaudir del teatre de bufons amb un fort component de comèdia metateatral, encara que no apta per als que esperin una adaptació fidedigna de l’obra clàssica.