Distreta, divertida, sorprenent i molt amena. Aquests podrien ser alguns dels adjectius per aquesta obra.
Felipe Cabezas ens proposa veure el Rei Lear, obra clàssica de Shakespeare, des d’un altre punt de vista: la del bufó de la cort. Així, ens narra la història d’una manera resumida, que apunta als moments claus de la trama, però amb una ironia i crítica implícita que acaba traslladant, de manera senzilla i natural, a l’actualitat. Així, provoca un paral·lelisme entre la situació monàrquica i de poder del llibret amb la situació actual. Mai d’una manera directe, sinó subtil, tant que, a vegades, el públic ho passa per alt i no es produeix la resposta que l’intèrpret busca –normalment de riure còmplice-.
El Rei Lear, com totes les obres de Shakespeare, aborda un tema que es pot traslladar a qualsevol època, sempre pot trobar seu significat i sentit, s’adapti quan s’adapti. En aquesta ocasió, Cabezas aprofita aquesta lluita de poder fraternal per parlar d’una societat en què es premia més l’ambició que la honestedat. El text enllaça moments de l’obra original amb incursions de la vida “real” del actor/director. La trama avançat amb petites pauses que serveixen per mostrar les dificultats del món de l’art, del teatre i dels seus intèrprets. Volgudament, la tragèdia relatada per Shakespeare es converteix en una comèdia sense transcendència en comparació al drama real que viu aquest actor en aquests petits moments de realitat. Un guió molt ben travat que aconsegueix tenir atent al públic tota la representació.
La posada en escena, senzilla, té els elements necessaris per portar a terme la representació, jugant sàviament amb caretes i altres utensilis que ajuden a explicar la narrativa shakespeariana d’una manera àgil i fàcil.
El millor de tota l’obra, sens dubte, és la complicitat que es crea entre l’intèrpret i el públic, que acaba connectant tant amb el bufó, que desitjaria que li expliqués més històries de la cort. Però el final ho deixat tot enllestit, i allargar les coses no tindrien sentit. En canvi, deixa a l’espectador amb un somriure a la cara i ganes de tornar a saber d’aquest bufó entremaliat.