“Que de noche le mataron, al Caballero… la gala de Medina, la flor de Olmedo”, diu la cançó popular en la qual Lope de Vega va inspirar-se per escriure l’obra. I la presencia d’aquests versos (una celebració, unes ombres que sotgen…) fets cante jondo, converteix el muntatge del Teatre Lliure en tota una experiència.
El talent de Madrid i Barcelona es sumen, igual que a la història un cavaller i una dama arreplegaven l’orgull de les dues ciutats, per a fer un muntatge on els versos clàssics i l’escenografia moderna es fusionen a la perfecció. Un espai que és molts espais, una poesia que batega al ritme d’uns músics brillants (i molt salats!), i les actuacions d’uns actors molt joves que demostren créixer amb els reptes. L’alcavota Rosa Maria Sardà i Tello, Pol López, posen l’espurna d’humor que és la guinda del pastís. Així sí que és un plaer reviure els clàssics!