Aquest muntatge de El Chico de la Última Fila dirigit per Andrés Lima és rodó, i ho és per diverses raons.
El text de Juan Mayorga, que molts coneixereu per l’adaptació cinematogràfica de François Ozon “Dans la Maison”, aborda la relació entre un professor de literatura frustrat i el seu alumne prodigi que es dedica a espiar i relatar la vida de la família del seu company Rafa, una família de classe mitjana qualsevol.
L’obra combina escenes reals amb les escenes narrades per l’alumne, arribant a difuminar els límits entre realitat i literatura en diverses ocasions. Amb aquest enfocament de metaficció el text reflexiona sobre la imaginació, la construcció de relats, el paper voyeur de l’espectador i una infinitat de principis narratius. Assistim a una masterclass de narrativa cada vegada que el professor interpretat per Sergi López condueix l’escriptura del seu alumne amb consells com “no ha de ser veritat, sinó versemblant”.
Més enllà d’aquest text magistral, que a més de la seva incursió en el cinema ja ha estat representat 25 vegades en teatre, Andrés Lima posa a relluir cadascun dels detalls del relat amb la seva posada en escena. La il·luminació juga amb ombres i contrallums per a recalcar el misteri i el voyeurisme, les cortines que avancen i retrocedeixen sobre l’escenari creen una ambientació onírica pròpia de la imaginació i el treball corporal dels actors crea contrastos de moviments i ritmes.
Només queda parlar del gran treball dels intèrprets. A més de les ja anunciades estrelles Míriam Iscla i Sergi López descobrim a Guillem Barbosa, qui defensa a la perfecció el paper d’aquest adolescent que és tendre i sinistre alhora. En definitiva, una obra imprescindible “perquè la vida sense contes no val res”.