Hi ha un tipus de comèdia -hereva de la comèdia de l’art, el vodevil i altres tipus posteriors- que li agrada jugar amb els canvis de rol, de situacions i d’espais, i sempre a un ritme frenètic i virtuós. Ho hem vist altres vegades, però potser no és el tipus de teatre que veiem més sovint en els nostres escenaris. Per tant, és digne de valorar l’esforç que Arnau Puig, Carla Coll i els dos actors han fet per tirar endavant aquesta peça, sorgida d’un podcast en el que s’explicava què va passar amb el collar que Lluís XV havia encarregat per a la seva amant Madame du Barry.
L’assumpte del collar, tal com es coneix en termes històrics, té una transcendència que poca gent sospita. Amb la sobtada i prematura mort de Lluís XV, el collar deambula per diverses corts europees ja que ningú s’atrevia a pagar el que en demanaven els joiers. Finalment, la falsa Comtessa de la Motte s’enginya una estafa amb el collar i fica pel mig a dos personatges molt influents del moment: el cardenal de Rohan i la mateixa Maria Antonieta. Molts argumenten que el cas va ser una de les moltes qüestions que van empènyer al poble de França cap a la revolta de 1789.
L’obra intenta condensar en menys d’hora i mitja tots els detalls d’aquesta història, que com us podeu imaginar és molt més enrevessada i complexa que el que acabo d’explicar. És potser per això que en alguns moments el text s’enreda en excés i es perd entre tantes dades i tants detalls. Un risc que calia córrer si es volia ser fidel als fets i a la veritat, encara que fos en detriment del ritme o de la comicitat general de la peça. Per sort, davant hi tenim a dos intèrprets carismàtics i molt talentosos, Marta Pérez i Arnau Puig. Els dos juguen a fer un munt de personatges i doten a la comèdia de la velocitat i la simpatia que requereix en tot moment.
Una bona manera de combinar història i humor, ja sigui a costa de la cort francesa del XVIII i de tots els fascinants personatges que l’habitaven.