Hi ha històries inversemblants i esbojarrades que, tot i que costi de creure-ho, son reals. Anècdotes i petits episodis no coneguts que en algun moment queden registrats perquè en el futur donin el seu fruit.
Ubicada al Versalles del s. XVIII, aquesta obra narra com un collar encarregat pel rei Lluís de França, que no es va arribar a adquirir per la mort del monarca, és el punt d’inflexió en la cort de Lluís XVI i Maria Antonieta perquè esclati la Revolució Francesa. Un símbol més de la corrupció i l’ambició dels benestants que fa que el poble francès no pugui més. Potser sembla que una joia no pot donar tant de sí… però només cal veure aquesta petita peça teatral.
Amb un ritme frenètic i atropellat, la narrativa impulsa al públic a accelerar-se amb ella i a viure amb intensitat cada situació còmica que es mostra. El canvi de personatges incessant i l’habilitat dels dos intèrprets de per fer d’una simple frase un recurs humorístic que desperti rialles al públic, mou tota la producció. Però aquesta mateixa rapidesa en explicar moltes coses al mateix temps també produeix una sensació de pèrdua de la narració. Les diferents escenes i espais no s’acaben d’assentar a la retina de l’espectadora i ja s’està en un altre escenari abordant un altre punt de la història. Es desdibuixa l’estructura del relat i fa que aquest decaigui en alguns moments.
El binomi Marta Pérez i Arnau Puig és una delícia. Entrega, connexió i un talent descomunal per fer comèdia -cosa que és molt difícil-. Fan seu cada diàleg, interioritzant-lo i portant-lo a l’escenari com el més natural dels seus parlaments.
Un muntatge senzill i molt efectiu ajuda i provoca un cop d’efecte i de proximitat amb el pati de butaques, incloent a l’espectadora en cada segment de la narració. La música, les projeccions audiovisuals i el vestuari son l’embolcall més adient.
És una comèdia que juga hàbilment amb el text i la interacció amb el públic.