Si algú està pensant a anar a veure El coloquio de los perros amb l’esperança de gaudir d’un text de Cervantes, que no perdi el temps. Aquest col·loqui no és tal cosa i en ell només trobem a Joglars dirigint-se al públic de fa més de trenta anys. Al de la Transició. Aquell públic fàcilment escandalitzable que es posava nerviós si es parlava de sexe o drogues dalt d’un escenari. Res més de remarcable té aquest muntatge. Només uns enfants terribles que de tant cercar l’escàndol han oblidat el missatge.
Enllaç copiat!