El text mordaç de Cervantes sobre l’estupidesa humana que es fa evident quan dos gossos aprenen a parlar ha quedat fluix en aquesta adaptació de l’obra, que no ha sabut adaptar-se al nostre temps i perd força amb un humor fàcil, buit. L’intenció és mostrar els humans com els autèntics animals, però fora de les màscares (que salven els que fan d’humans), falta solidesa en el total, i la caricaturització que se’n fa ens queda llunyana.
L’escenografia, l’il·luminació i, sobretot, les interpretacions de Fontseré i Saenz, que han fet un gran treball amb la gestualitat animal, són els grans encerts del muntatge.