Els imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany i Mayorga adapten La doctrina del xoc de Naomi Klein i recorren l’època post-Segona Guerra Mundial que va servir de brou de cultiu de les teories del neoliberalisme orquestrat des de l’escola de Chicago.
A través de diferents peces, en un escenari-àgora pensat i realitzat per Beatriz San Juan, es posen de manifest les atrocitats més grans del segle passat, centrant la seva atenció en l’auge dels sistemes autoritaris xilens i argentins pujats per la potència nord-americana.
La il·luminació espectacular de Pedro Yagüe, l’espai sonor de Jaume Manresa i la videoescena impactant de Miquel Àngel Raió generen un clima que commociona per la seva cruesa i sorprèn per la comicitat hilarant que aconsegueixen, de vegades, transmetre els actors en boca de personatges com ara Augusto Pinochet, Henry Kissinger o Margaret Thatcher.
En fi, el fet escènic, executat amb perfecció des d’un punt de vista tècnic, es culmina a través del treball esquinçador realitzat per Ernesto Alterio, Ramón Barea, Natalia Hernández, María Morales, Paco Ochoa i Juan Vinuesa.
Una de les obres imprescindibles d’aquesta temporada la versemblança de la qual ens sorprèn a cada pas.
*Obra vista a Madrid el Maig de 2019