El contingut es fonamenta en una concatenació de gags que serveixen a un senzill fil argumental que ens aboca indefectiblement a una comèdia de situació. Diàleg àgil, ocurrent, amb astracanades lingüístiques incloses, que provoca la rialla immediata del públic. Si l’inici del diàleg, juntament amb la temàtica escollida (crèdit, sistema financer), us porta a pensar en una comèdia àcida, amb denúncia sistèmica subjacent a l’estil Fo, oblideu-vos-en. Aquesta comèdia no conté cap idea crítica global ni cap gruix literari digne de menció. Tot està al servei de generar un nivell d’hilaritat sense treva, objectiu, val a dir, que s’assoleix amb escreix, sobretot gràcies al bon ofici dels dos actors i molt especialment de Jordi Bosch, el qual força la seva vis còmica fins a l’extenuació.
Ho amplio al meu bloc: http://ladavalladadorfeu.wordpress.com/2013/09/17/el-credit-de-jordi-galceran-o-el-joc-dels-disbarats