La novel·la homònima de Mark Haddon és meravellosa, dolça, tendra. L’adaptació teatral que n’ha fet Simon Stephens també ho és. És una història molt original que gira al voltant d’un nen de setze anys amb la síndrome d’Asperger —si bé en cap moment no se’ns dóna informació concreta del tipus de trastorn que pateix. El petit Christopher Boone és un vailet amb una intel·ligència descomunal per a la matemàtica, però que en canvi, no sap interactuar amb les persones que l’envolten ni amb la societat en general. Tot i així, de seguida empatitzem amb ell i ens hi identifiquem. La clau de l’obra és fer que el públic es posi completament dins la pell d’en Christopher.
La posada en escena que ens proposa Julio Manrique al Lliure de Gràcia és molt imaginativa i enginyosa, ja que ha de recrear molts escenaris diferents: l’escola, la casa d’en Christopher, el carrer, el metro, etc., i ho fa servint-se de tots els racons de l’espai de què disposa, a vegades a nivells d’altura diferents. És de justícia destacar l’enorme actuació de Pol López, un actor de cap a peus que brilla amb llum pròpia en el paper protagonista. Fa un Christopher deliciós i increïblement realista. És admirable com recrea l’autisme d’un infant que viu tancat en el seu món. Ara bé, al seu costat hi ha els no menys magnífics Ivan Benet, Marta Marco i Cristina Genebat. Benet, que en realitat només té vuit anys més que López, s’identifica perfectament com el seu pare, amb uns quants cabells blancs i una mica de maquillatge. Ivan Benet és un actor que a cada obra que fa millora més i més.
El curiós incident ha hagut de prorrogar funcions dues setmanes més perquè ja abans d’estrenar-se havia fet gairebé ple per a tots els dies. Sens dubte, un gran encert de Julio Manrique.