A la era del watsapp, els curtmetratges, el microteatre i les sèries, que un espectacle de dues hores i quaranta minuts (amb pausa) se’m faci curt podria ser curiós. A no ser que es tracti d’aquesta joia que ha tornat a bordar Julio Manrique i “la seva gent”. Ja solen fallar poc, però aquesta vegada han picat molt alt. Poques obres es programen quatre vegades en tant poc temps i segueixen omplint el teatre. Però “El curiós incident del gos a mitjanit” reuneix tots els requisits. Una producció gran i arriscada, però minimalista, en la que tot té un lloc i un perquè. Una posada en escena dinàmica i amb uns ambients que et porten al moment vital dels personatges. Un joc teatral (i metateatral) perfectament filat en tot moment. Unes interpretacions magnífiques, sobretot un Pol López es-pec-ta-cu-lar (com sempre!). Però sobretot un secret: explicar una història sensible sense afegir sensibilitat, una història dramàtica sense afegir drama. Tot això ja ho sabíem, així que gràcies per explicar-nos la història des de la humanitat autèntica i el sentit de l’humor. Quin viatge més preciós!
Enllaç copiat!