No era fàcil traslladar a escena un llibre com El curiós incident del gos a mitjanit. El genial best-seller de Mark Haddon reflectia, fent ús de diverses tècniques narratives, l’univers mental i emocional d’un jove amb autisme que investiga l’assassinat de la mascota d’un dels seus veïns. Però, entre l’adaptació del dramaturg Simon Stephens i l’enginyosa direcció de Julio Manrique (utilitzant mitjans modestos però increïblement efectius), han convertit el text en una aventura teatral que respecta totalment el seu esperit. El muntatge és ple de recursos, ironia, moments màgics, barreja humor i drama i, fins i tot, juga amb una metateatralitat molt interessant. A més, la interpretació de Pol López en el paper protagonista és, certament, impressionant. El seu Christopher resulta tan versemblant que gairebé hipnotitza l’espectador que, des d’un primer moment, accepta tot allò que comparteix amb el públic (des de vivències personals a explicacions de fórmules matemàtiques). També cal destacar la interpretació d’Ivan Benet en el rol de pare del nen, un personatge difícil que sap mesurar molt bé: no cau en estereotips i, a la seva manera, també es fa estimar una mica. No obstant això, les dues parts de l’espectacle estan un pèl desequilibrades. La primera conté gairebé tot el gruix argumental mentre que la segona es limita a dissenyar un viatge visualment molt atractiu però al qual ja li resten escasses sorpreses. A part d’això, poques coses negatives es poden dir d’aquesta obra que ha aconseguit mantenir l’interès i el carisma d’un material original veritablement únic.
Enllaç copiat!