Sovint el que no diem resulta molt més interessant que el que ens atrevim a dir. La dramaturga britànica Caryl Churchill és conscient d’això i ho posa en pràctica en aquesta obra sobre els rols i dinàmiques familiars. El text presenta una família disfuncional, carregada d’emocions reprimides i travessada per l’abús de poder.
L’obra representa una mateixa escena reiteradament, en la qual la família espera el retorn de la seva filla d’Austràlia. Alternant els diferents punts de vista dels personatges, entrem dins les seves ments i presenciem els seus pensaments, pors i projeccions sobre l’escenari. D’aquesta manera, la trama es bifurca en diferents direccions en funció del punt de vista de cada personatge per a després tornar sempre al punt inicial en un bucle temporal. Aquesta idea de bucle reforça l’estat captiu d’aquests personatges, incapaços de fugir d’aquesta dinàmica familiar.
Aquest punt de vista subjectiu dels personatges permet fugir de l’estètica purament realista per a posar en escena el seu llenguatge interior, construint imatges suggestives i oníriques molt potents, arribant a tocar l’absurd en alguna ocasió. Cal destacar l’encertat treball d’il·luminació i d’espai sonor que contribueix a la construcció d’aquest moments de gran bellesa escènica.
La mil·limètrica precisió dels intèrprets permet que el mecanisme de repetició funcioni sense que l’obra perdi el ritme, aportant nous matisos cada vegada i utilitzant recursos com la fragmentació del discurs o les variacions de velocitat de forma molt encertada. En definitiva, una gran oportunitat per gaudir de l’obra d’aquesta prodigiosa dramaturga a casa nostra acompanyada d’una execució impecable.