No vaig tenir l’oportunitat de veure aquest musical en la seva estada al Teatre Gaudí, però una de les coses que he pensat després de veure la reestrena del Teatre Victòria és que estava veient un gran musical. La producció que he vist ha estat perfectament adaptada al nou espai escènic i, malgrat el que he dit al principi, la meva sensació és que el musical s’ha fet gran i que, això, ha estat gràcies a un exhaustiu treball que ha fet la companyia.
Es tracta d’un musical molt ben treballat: els intèrprets canten molt bé i, encara que no totes les interpretacions m’han convençut de la mateixa manera, l’energia, les ganes i la il·lusió que desprenen farà que entreu de seguida en la història i que les més de 2 hores de duració passin sense mirar el rellotge. Penso que el fet de portar un musical com aquest a casa nostra és molt bona idea i que, malgrat que el context de la història ens situï a finals de segle XIX i que algunes reflexions ens quedin lluny, pot connectar perfectament amb els adolescents (i amb els qui ja no ho són): les pors, la incertesa, el despertar sexual o la cerca de respostes. El moviment i la coreografia per mi van ser exquisits: la manera de jugar i integrar a l’escenografia en els moviments està molt ben trobada i el ball molt ben coordinat. Per posar un ‘però’ a la recomanació, potser vaig trobar a faltar una mica més de força en algun dels moments més top… però en conjunt són petits detalls que, en el global, es queden en res.
Ve de gust anar al teatre i gaudir d’un treball efectuat per tot un equip que té ganes de fer les coses i de fer-les bé, que té ganes d’aportar alguna cosa diferent i que s’ho passa bé fent-ho i, això, es transmet… i la màgia arriba al públic.