Els que no vam tenir la oportunitat de veure El despertar… al Gaudí la temporada passada hi anem advertits al Victoria: “no serà el mateix”, “es perdrà proximitat”… És clar que no podem fer la comparació, però també ho és que el muntatge de Marc Vilavella fa l’olor de l’artesanal, d’allò manufacturat amb la intenció de desvetllar una veritat emmascarada, perquè la veritat sempre ho està.
El teatre, avui, sembla trobar-se en un enforcall cada cop que ha d’enfrontar-se a la posada en escena d’un esdeveniment del passat, i ha de triar entre l’opció historicista i l’actualitzada. David Pintó escull una tercera via, que consisteix a crear un diàleg entre passat i present sense necessitat de forçar la transposició d’elements del segle XIX al XXI, i sense obligar-nos a viatjar a un passat que potser no ens interpel·la. Pintó i Vilavella prefereixen desestabilitzar els dos àmbits temporals, la qual cosa genera conflicte per sí sola en l’espectador.
Spring awakening (Steven Sater & Duncan Sheik) desafia la carrincloneria amb què el gènere musical ha entomat, gairebé sempre, la possibilitat de parlar del sexe. L’acostament que els autors en fan és descarnat, sense embuts, amb una mirada desinhibida sobre l’homosexualitat, el massoquisme, la masturbació… enteses com a les diferents formes que pot prendre el sexe. En la versió catalana, la lleialtat a l’original és absoluta. En aquest sentit tenen un pes molt important les coreografies dissenyades per l’Adriana Peya, contundents, sensuals, imaginatives i sensibles, que posen l’espectador davant d’un possible doble seu, un doble entès com una possibilitat de sí mateix.
Les cançons de Sheik, amb orquestracions senzilles i corus imaginatius, són interpretades de manera brillant per un repartiment enèrgic que sap transmetre en cada moment la intensitat adient.
Tant de bo que El despertar de la primavera sigui un abans i un després al gènere musical a Catalunya i ens estalviï visions reaccionàries de l’amor i del sexe que desvirtuen la missió del fet teatral i ofenen la intel·ligència dels espectadors. Que es desperti la primavera! Que es despertin els musicals!