El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me’n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt.
Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció.
Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de’n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de “Hoy no me puedo levantar”, molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l’actor Eloi Gomez per la seva interpretació.
També vull destacar als dos protagonistes, Marc Flynn i Elisabet Molet. Es nota la passió dalt de l’escenari.
L’única cosa que no he entès massa és una escena del segon acte de dos nos gais que trobo que està posada una mica amb calçador. Entenc que és reivindicativa però em desquadra no saber res sobre aquesta història durant tota la primera part i després em posin una única escena enmig de la segona part d’ells dos. La trobo innecessària.
Per la resta, bé. Si és cert que foten més canya a la segona part que a la primera i tot passa com més a càmera ràpida però està ben resolta la història. I el més important, emociona.
Les cançons m’encanten, trobo que l’adaptació en català de “Spring Awakening” és tot un encert.