En aquestes dates, podem trobar dos tipus d’espectacles d’ambientació nadalenca: els que idealitzen els valors d’aquesta celebració i els que l’utilitzen per retratar els mecanismes més evidents de la hipocresia humana. Molt més a prop de pertànyer a les d’aquest segon grup, El Esperanza és una obra que, malgrat el seu pessimisme, no renuncia a omplir d’amor la història que ens explica. Escrita i dirigida per Quique Culebras, el muntatge ens ve a dir que estimar és quelcom molt més complicat del que sembla; que, a vegades, la manca de comunicació malfereix de mort el vincle afectiu; que la por pot ser més forta que la veritat. L’espectacle té com a punts més destacables un text ben estructurat i realista que, tot i certs girs una mica forçats, funciona molt bé, i un parell d’actors creïbles, propers, naturals i amb una química espectacular. Els nivells d’intimitat amb els que juguen (fins i tot, fan al públic acompanyar-los al dormitori) són molt interessants i, emocionalment, apropen al màxim la proposta. Però, sobretot, s’agraeix el seu ànim per dotar de matisos el conflicte, fer-lo real i, en definitiva, humanitzar-lo lluny del maniqueisme habitual dels productes típics d’aquestes festes.
Enllaç copiat!