Aquesta versió d’El fantasma de l’òpera no deixa indiferent i per alguna cosa va perllongar sense problemes una segona temporada a Madrid. Ben merescut el premi Talia a Julio Awad per la direcció musical, recomano al públic que tregui el cap a la fossa en acabar la funció per entendre amb més profunditat el desafiament dels músics i el bon fer d’Awad.
És un espectacle que combina uns acords ben coneguts pels amants del teatre musical i una majestuositat a la posada en escena. L’elenc mereix una menció a part, el repartiment que estava en la funció a què va assistir va ser magnífic. Manu Pilas com a paper protagonista, inunda l’escena cada cop que apareix demostrant un domini gestual i vocal. Imprimeix sentiment a les seves cançons i fa que la platea reverberi fascinada d’aquest mestratge artístic. La coprotagonista Judith Tobella és al nivell d’aquest musical. És un personatge molt difícil d’interpretar amb moltes variacions i no incidiria en alguna dificultat a les graves de la seva veu lírica com a soprano. Entre els secundaris, la versatilitat de cantonada i el nivell dactuació és excepcional. Iñigo Etayo, Marta Pineda, Francisco Ortiz, Enric R. del Portal, Omar Calicchio, Silvia Lucketti i Laura Martín. Tots es mereixen una menció pel seu bon fer que es demostra als aplaudiments sostinguts durant el final. Una elecció d’artistes molt equilibrada on el nivell és molt alt, tant musicalment com interpretatiu.
L’escenografia és superba, amb trucs de màgia inclosos que fan que no perdis l’atenció en cap moment i hi hagi algun ensurt (evitarem fer spoilers).
“Apoteosi” era la cerimònia que feien els antics per col·locar com a déus o herois els emperadors, emperatrius o altres mortals. El resultat d’aquest musical es mereix titllar d’apoteòsic.