Una vegada més isc encantada tot i anar inevitablement amb expectatives. Grandíssim imaginari, meravellós treball d’estètica i amb objectes. Senzillesa, naturalitat i frescura que arrenca tendresa i em fa emocionar-me amb llàgrimes als ulls en diversos moments…em regalima per les galtes nostàlgia, alegria, culpa,…Genial també fer participar a tota la gent que els acompanyam, que encara em queda el dubte de si sempre van amb ells o si és una proposta de teatre comunitari. Destacar també les possibilitats meravelloses que els dóna l’espai on l’han representada, i com les han aprofitat. I una vegada més, és després de gaudir-la i d’estar ahí 100% amb els 5 sentits, totalment en el món de les emocions i les sensacions… que venen les reflexions.
Quin fill volia tindre el meu pare?
Quin fill voldria tindre jo?
Quin iaio voldria que fóra jo per al seu fill?
Quin pare haguera volgut tindre el meu fill?