El títol d’aquesta obra pot portar a més d’una persona a no anar-la a veure, espantats per la possible espesor del seu text i per la por a que aquesta es faci feixuga. Realment, això no és així, ja que l’autor dota de comicitat a la història i aconsegueix fer digerible el contingut del text, sense cansar a l’espectador. Tot i això, el to de l’obra resulta massa forçat en alguns moments i la sobreactuació esdevé un inconvenient, la qual cosa és una llàstima perquè durant la major part de l’espectacle les actuacions resulten molt correctes, destacant un sublim Mario Gas. D’aquesta manera, la part de comèdia d’embolics resulta massa forçada en comparació amb la resta de l’espectacle, esdevenint irregular en el seu conjunt i presentant alguns alts i baixos que fan que es vagi entrant i sortint de la representació. En aquest sentit, l’obra no acaba de trobar el seu to, navegant per diferents gèneres i provocant que no s’acabin d’integrar del tot entre ells i amb la seva temàtica. No obstant, s’aconsegueix que aquesta vagi funcionant perfectament per segments, captant l’atenció de l’espectador fins al final, encara que sigui de manera independent i a batzegades.
Enllaç copiat!