EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.
EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.
A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.
Un text de Xavi Morató dirigit per ell mateix i en Gerard Sesé, autor de la música i intèrpret. La coreografia és de Guille Vidal-Ribas. Una proposta que retrata el món del futbol i el seu entorn des d’un sentit crític i humorístic.
Un tema punyent tractat en clau de comèdia, sí, però sense caure en els tòpics barruers de sempre, en els que malauradament s’acostuma a tractar l’homosexualitat en el món de les arts escèniques. Aquesta vegada creiem que s’ha aconseguit fer-ho rigorosament amb força sensibilitat, sense tampoc evitar l’humor.
Però és que, a banda de la sexualitat dels futbolistes, també es parla de la corrupció que els envolta, amb les xifres astronòmiques que es paguen per alguns jugadors, el joc brut dels representants, la invisibilitat del futbol femení, les decisions arbitràries dels entrenadors a l’hora de fer jugar a un jugador o un altre, les lluites d’egos, les veritables motivacions dels propietaris dels equips, la premsa esportiva i el seu paper còmplice …..
Una ironització del món del futbol i una visió crítica i divertida del mercantilisme que l’envolta. El nom escollit per l’equip de futbol ja és indicador del camí que recorre l’espectacle, Mercuri, el deu del comerç …..
La senzilla escenografía de Jordi Bulbena, ha transformat la sala del Teatre Gaudí en un estadi de futbol, amb grades a quatre bandes, la gespa del terreny de joc, les tanques publicitaries i la ràdio que va “escalfant” l’ambient.
La veu del periodista esportiu Bernat Soler ens acompanya abans, durant el descans, i en finalitzar la representació. Serà en la veu d’aquest locutor que la companyia aprofita per reivindicar la situació laboral dels professionals de les arts escèniques, introduint, a manera d’acudits, algunes falques, i establint un paral·lelisme entre ambdós mons.
La música en directe interpretada per Berenguer Aina o Miquel Portet a la bateria, Narcís Perich a la guitarra, Manel Romero al baix i Gonçal Perales al piano. Uns músics que formen part també de l’equip actoral amb intervencions puntuals molt divertides.
El text i les 15 cançons que integren l’espectacle, estan magníficament interpretades per Adrià Ardila (Maxi), Bernat Mestre (Cèsar), Berta Peñalver, Joan Oliver, Mónica Macfer, Joan Sáez i Gerard Sesé, que assoleixen diferents papers. Cançons que ben aviat les fan seves els espectadors, perquè algunes d’aquestes són molt encomanadisses i en sortir t’adones que les vas tatarejant.
La il·luminació de Daniel Gener propicia els canvis de personatge dels actors i recolza el moviment dels elements escenogràfics que transformen el camp de futbol en un vestuari, en una sala de premsa o en el despatx de la directora del Mercuri Futbol Club.
El so, més acurat que en altres musicals de la sala, és de Rai Segura, malgrat que tots sabem que l’acústica no és el fort d’aquesta sala.
Una proposta que ens ha divertit, ens ha sorprès per la seva enorme qualitat tant pel que fa a la seva dramatúrgia com a les seves músiques de diferents estils, però també pel seu dinamisme i la seva frescor. Com veieu hem sortit del Teatre, molt i molt satisfets.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ