Avui en dia costa ser original, i també costa trobar obres de teatre originals. Hem vist obres de tots els temes, arguments repetitius i girs dramàtics previsibles, reelaboracions de trames clàssiques, etc. Estem sobresaturats d’històries. A vegades ja veus venir l’argument d’una hora lluny, i realment és una pena perquè la monotonia fa perdre l’interès dràsticament.
Xavi Morató, Gerard Sesé i la companyia Generació de Merda, però, són un pou d’originalitat i ens ofereixen una sàtira sobre el futbol que trenca amb qualsevol història que haguem vist prèviament, partint d’una idea molt òbvia: a la Lliga de futbol, amb tants jugadors, no n’hi ha ni un que sigui gai? De ben segur que sí, però no s’atreveixen a dir-ho per por al què diran.
L’obra juga amb les fronteres del políticament correcte o socialment acceptat des d’un punt de vista humorístic i positiu, i explota magistralment els tòpics futbolístics (“ja se sap: són 90 minuts!”). Un muntatge en què tot és encertat: els actors (chapeau!), els músics, les cançons (sí, és un musical!), les bromes, i inclús el missatge final, molt en línia dels temps actuals.
La recomanació més sincera que podria fer d’aquesta obra és senzilla: deixin tot el que fan, vagin aquí i comprin-se les entrades. S’ho passaran molt bé, riuran i desconnectaran dels problemes i preocupacions quotidianes. Una alenada de bon rotllo i alegria que val realment la pena de veure i de viure.