Muntar un Auto Sacramental (obres moralment alliçonadores) del sXVII al sXXI és molt arriscat. Queden molt lluny dels nostres referents i hi hauria la temptació de voler-los contemporitzar tant que acabin perdent la seva essència. He sentit, per exemple, que aquest interessantíssim El Gran mercado del mundo de Calderón de la Barca al TNC és fallit perquè no refuta el discurs religiós del text. Home, se’m fa difícil refutar que és millor que s’imposi el bé al mal, la veritat. Hagués preferit El gran teatro del mundo, la veritat, però se suposa que han volgut evidenciar els mals dels capitalisme que tot ho pot comprar, sembla que oblidant que triar el bé o el mal és voluntat de cadascú.
Dos germans, quasi idèntics per fora però molt diferents per dins van al gran mercat en una prova moral. Amb el talent (moneda) que els ha donat el seu pare, quin talent (supèrbia, fe, heretgia, gula…) compraran? Qui millor ús doni als diners, serà hereu i es casarà amb la Gracia (que no té res a dir, ejem…).
Obra coral -una mica menys que al text original, amb massa pes a la luxúria de l’impecable Roberto G. Alonso (A mí no me escribió Tennessee Williams)- que ens permet retrobar-nos amb Sílvia Marsó (24 hores en la vida d’una dona), una Culpa molt expressiva i amb, en general, delicada dicció.
El menys millor: les parts musicals, que diria que pretenen trencar la serietat i profunditat del text, alleugerint-lo amb tocs de revista que acaben sent ridículs (la cançó de fer dieta, el fallit humor físic del pianista que no pot seure…) en comparació amb el bell text original.
L’escenografia de Max Glaenzel, marca de la casa, ens captiva, un cromàtic carrusel on cada pecat o virtut seu i ensenya la seva mercaderia, en un continu girar i girar.
I sí, hi ha coses que no vaig captar, com perquè és la luxúria qui reconforta la fe, o perquè el “guanyador” sembla absent a la celebració final. Detalls de la dramatúrgia que se’m van escapar però no són rellevants en aquesta adaptació d’un text de fa segles que ens ha permés gaudir i molt d’un auto Sacramental sense que sigui quelcom antiquat o ranci i sense ser adaptació moderníssima, de les que no s’entenen o dilueixen l’original . Enhorabona, el repte era majúscul.