Tot i que podria haver estat només un concert (un gran concert) recopilatori de cançons de diferents èpoques (però, sobretot, dels anys setanta i vuitanta), El intérprete s’ha concebut, finalment i amb bon criteri, fent un pas més enllà; engrandint el context i el personatge, construint un melancòlic relat teatral al voltant de la incommensurable figura del seu protagonista: Asier Etxeandia. Partint de l’excusa del nen diferent que, des de la intimitat de la seva habitació, pateix, somia i canta pels seus amics invisibles (el públic), l’obra és una veritable festa on l’energia inesgotable del mestre de cerimònies acaba per contagiar-se i aixecar ballant la platea al complet. Els personals números musicals que porta a terme aquest artista polièdric juguen amb la provocació i la nostàlgia, la necessitat d’il·lusionar-se i de gaudir la vida mateixa. Subtil, agosarat, salvatge, presumit, juganer, trapella, innocent o sexual, segons convingui, no només canta; també hi ha espai per les reflexions escrites per Álvaro Tato que donen el toc de profunditat que és l’embolcall perfecte per convertir aquest show en un viatge emocional autènticament valuós, únic i imprescindible.
Enllaç copiat!