Val la pena perquè és una obra molt recomanable posada en escena magistralment per La Ruta 40 amb la direcció d’Albert Díaz. Entrareu en una mena de túnel del temps que al llarg de noranta anys, i passant del segle XIX al XX, en que una família celebra el (els) sopar de Nadal. que sempre comencen igual: “el sermó del pastor aquest any m’ha emocionat i m’ha fet saltar les llàgrimes” diu la mestressa de la casa. Amb una posada en escena senzilla i molt efectiva, els actors s’han mogut lenta i equilibradament en un món que ja no existeix i potser ja ni aleshores existia.
Enllaç copiat!