La Ruta 40 ens ofereix un dinar de Nadal al llarg de 90 anys. Una cuixa de pollastre? Una mica de vi? Les preguntes es mantenen al llarg dels anys, igual com els sermons de la parròquia. Neguits, somnis i gestos que es repeteixen en les quatre generacions de la família Bayard, propietària de fàbriques i cada cop més adinerada, que ens porta de viatge en el temps, des dels indis de l’època de l’àvia Bayard a la Segona Guerra Mundial… Un viatge que ens fa riure, però que en algun moment també ens deixa glaçats, perquè quan encara tenim el somriure als llavis, ens clava una bona plantofada. I és que al llarg de 90 anys hi ha desgràcies, frustracions, somnis que no es compleixen i una solitud que deixa un regust amarg.
El plat principal, però, és un sucós joc teatral on l’espectador hi entra ràpidament. L’autor, Thornton Wilder, aconsegueix construir un text que ens permet veure, sense cap tall ni canvi d’escena, l’evolució del pas del temps. S’ha de dir, a més, que tant la direcció d’Alberto Díaz com el treball actoral són deliciosos, molt delicats i plens de tendresa. Les filles es converteixen en mares i àvies amb subtilesa i elegància, l’actor que interpreta l’avi esdevé criat a l’escena següent i serveix el vi a la família… El temps els canvia l’actitud, la mirada, el to de veu. Quan un o altre es fan grans s’encongeixen, fins i tot canvien el rostre i pots endevinar-los el cansament, el pes dels anys. Però ja no ens resulta estrany, després de les primeres escenes i salts en el temps, un no només s’hi avesa, sinó que entra de ple en el joc. Un joc que segueix amb les portes: una de naixements i una altra de defuncions, per on s’aniran allunyant els personatges i que ens proporcionarà moments d’incertesa quan algun d’ells s’hi acosti. En resum, un espectacle ple de màgia que troba un aliat fantàstic en una sala plena d’encant i de proximitat com el Maldà. Recomanadíssim!