El Llibertí, una de les comèdies amb més èxit del teatre català, és un vodevil escrit per Eric Emmanuel Schmitt que ens proposa una divertida reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. L’obra dirigida per Joan Lluís Bozzo parteix d’un moment de la vida del filòsof Diderot, la redacció d’un article sobre el concepte de la ‘moral’ per a l’Enciclopèdia, mentre l’espectador és present dels diferents ‘affaires‘ que manté el filòsof amb la resta de protagonistes.
Malgrat que el concepte de vodevil no seria el més modern… no us espanteu, la veritat és que el text i la dicotomia que ens planteja l’autor funcionen i compleixen la seva missió: fer-nos passar una bona estona i mantenir-nos atents i entretinguts. El tàndem actoral de Gonyalons i Folk, malgrat no ser el més fresc del món, t’acaba atrapant sobretot a partir de mitja obra quan s’enfronten tots dos personatges en un diàleg moral (no esperava menys de dos actors amb tant de recorregut com ells).
L’única cosa que vaig trobar a faltar, des de el meu punt de vista, va ser la falta de risc. M’explico, l’obra ho té tot per funcionar però potser esperava que fora una mica actual en dos aspectes: una adaptació amb tocs còmics més actuals, ja que entenc que l’humor i la manera d’entendre la societat ha canviat; i potser una escenografia diferent de la del muntatge de fa 10 anys, que potser li hauria donat, a parer meu, un aire diferent. En tot cas són petites reflexions que llenço a l’aire i que no desmereixen per a res aquesta comèdia d’èxit avalada per més de 120.000 espectadors fa 10 anys.
Així que si busques compartir una agradable vetllada teatral, El Llibertí reuneix tots els ingredients: un bon text que diverteix i ens fa pensar, una bona direcció i un repartiment d’actors solvents que funciona molt bé!