Ja fa uns anys que el teatre argentí va aterrar a la nostra ciutat de la mà, principalment, de Javier Daulte, entre d’altres autors i directors, causant un gran impacte i entusiasmant pel seu realisme, ritme i sentit del humor. Després de tan de temps, El loco i la camisa demostra que aquest innovador i fresc savoir-faire bonaerense va arribar per quedar-s’hi. Tant el text com la posada en escena de Nelson Valente destil·len una tendresa i un dolor tan autèntic que espanta. Jugant amb idees clàssiques com la del boig que diu veritats, presenciem una hiperrealista successió de moments quotidians d’una família que ens farà riure i plorar com si fos la nostra, i ens deixarà garrativats amb un final emocionalment apoteòsic.
Enllaç copiat!