La Brutal s’estrena en el teatre familiar. De per si una bona noticia. La productora ens deixa bon gust de boca en tot allò que fa. De nou, no falla. L’adaptació musical de David Selvas i Marc Artigau és un encert. Fresca, desacomplexada, actual i respectuosa amb l’obra original. El públic es retroba o descobreix els mítics personatges, evolucionats sense perdre el seu entranyable ADN. Una Dorothy urbana i preadolescent amb un subtil pegat de la bandera de l’arc de Sant Martí a la motxilla és per a servidor la imatge de saber tocar el just i necessari sobre aquest clàssic que ja té més de 100 anys.
La producció és ambiciosa, la dramatúrgia encaixa, les interpretacions estan a l’alçada, la música i les cançons són bones i sonen actuals, l’escenografia recolzada en gran mesura en un continu de projeccions dóna un gran dinamisme a l’espectacle. Un dinamisme que es manté durant tota la funció per atrapar a petits i grans. Se’ns dubte us recomano anar a veure El màgic d’Oz.