És de persones intel·ligents i pràctiques unir esforços per aconseguir millors resultats. Em refereixo a la col·laboració entre dos dels millors il·lusionistes del nostre entorn: el Mago Pop i Mag Lari. Antonio Díaz és el Mago Pop, la gran figura de l’il·lusionisme que ha traspassat fronteres. Lari dirigeix l’espectacle “Nada es imposible” de Pop que ha estat dos anys a Madrid exhaurint localitats, s’ha convertit en un fenomen de masses, és l’il·lusionista més taquiller, ha omplert teatres de gom a gom, va pel milió d’espectadors i continua recollint mostres d’entusiasme entre tots els públics. Aquest èxit se’ns recorda constantment durant l’espectacle.
L’espectacularitat està al servei de la sorpresa, de l’impacte de la llum i del color per impressionar encara més a un públic bocabadant per dos o tres números realment emocionants i nous per els amants de la màgia. La velocitat, el moviment frenètic, les foguerades i els llums creen una distància i aconsegueix que et coguin els ulls i el cap et doni voltes. De vegades massa velocitat, massa moviment i massa llums perquè no et permet gaudir de les petites i grans sorpreses que ens té preparades. La tecnologia impregna tots els camps de la nostra societat actual. Des del Wireless, ja res no ens pot sorprendre a menys que fem l’esforç de creure que ell és el mag que ho aconsegueix tot.
Aquesta velocitat i la pressa innecessària (l’espectacle dura una hora i escaig) no li permet tampoc donar la importància i l’agraïment que es mereixen als col·laboradors que pugen de grat o per força a l’escenari. Ells són part de la màgia perquè són espontanis, no saben el joc i ofereixen la innocència i credibilitat al número.
Hi ha moments molt tendres com la imatge de Stephen Hawking dient que va començar a ser feliç quan va acceptar tot el que no podia fer i fixar-se en tot allò que era capaç de fer. Molt encertada també la incorporació de reflexions com el pas del temps, la lluita per vèncer les dificultats i la il·lusió per aconseguir allò que volem ser.
Com diu Antonio Díaz en algun moment de la funció, “el ilusionismo es el arte escénico que aporta un elemento diferenciador: la sorpresa”. Així, en castellà, com tot l’espectacle. Ni un “Bona nit Barcelona” com fan les grans estrelles de rock quan ens visiten a casa nostra.
Espero que el proper espectacle sigui més madur, més calmat però mantenint l’alt nivell d’exigència i professionalitat que ha demostrat fins ara.