El mestratge tenia un preu

El mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai

El mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai
25/02/2023

Tots hem tingut un mestre que ens ha marcat a la nostra vida. No un professor, ni un mestre. Aquella persona que et deixa empremta perenne. Antoni Benaiges en va ser un.

En aquesta història, Xavier Bobés i Alberto Conejero porten a escena “El mar: visió d’uns nens que no ho han vist mai”, una promesa que Antoni Benaiges no va poder complir. Una promesa que es desplega en escena gairebé un segle més tard gràcies a la minuciosa adaptació de textos verídics que els nens de l’escola de Bañuelos de Bureba van deixar. I amb ells, va quedar plasmada l’empremta de Benaiges.

Xavier Bobés és un expert a fragmentar l’escenari per explicar històries i gràcies a això, ens fa viatjar a aquell moment en què la nostra màxima preocupació era deixar la motxilla feta, a aquesta aula amb mobles de fusta que van transitar els nostres avis, al mar, a la textura d’una impremta rudimentària, a aquest renill d’un gramòfon en encendre’s… I aquestes fragmentacions filades subtilment perquè no vegis els talls et colpegen en records que tens instaurats a la memòria. A les fragmentacions el vídeo té un paper primordial, on les taules se separen per donar peu a una prestatgeria horitzontal, on la imaginació està espremuda per donar-te una perspectiva diferent del que veus en realitat.

Un esment a part té la interpretació de Sergi Torrecilla. Sempre he pensat que el monòleg és un format molt complicat per captivar el públic durant un període llarg (a excepció de grans de l’escena com Lola Herrera). Tot i això, Antoni conversa amb el públic, amb aquests nens oblidats dins nostre, amb la seva mare, amb qui porta un fusell i ho apunta sense pietat i així ens fa partícips del seu món on s’integra una breu interlocució de Bobés. Sergi demostra no només un gran domini vocal per articular aquestes històries sinó una habilitat corporal per fluir a l’espai temps que es desenvolupa a l’escenari. I això fa que et captivi i no perdis l’atenció sobre la seva història.

Hi ha buits petits, curts, llargs o immensos. El que deixen els mestres quan se’n van, no té preu.

Podeu veure els detalls de la gira a la web de Xavier Bobés.

Vist el 25/02/2023 – Teatro de la Abadía (Madrid)

← Tornar a El mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai

Enllaç copiat!